Paternalisme per interès

Com és costum (quan les vacances dels membres de l’equip de govern no ho impedeixen), aquest últim divendres del mes de maig, vam celebrar el ple municipal. I com és costum també, un ple més, vam assistir a un espectacle egocèntric carregat de supèrbia i paternalisme.

L’equip de govern, després de censurar les explicacions de l’Interventor durant la Comissió d’Hisenda, donava compte de la fiscalització i el control del primer trimestre, i els informes no podien ser més demolidors: objeccions suspensives i procediments arbitraris tirats endavant a base d’alcaldades que porten funcionaris i polítics al límit de la legalitat. Incidències detectades per la mateixa intervenció i per auditories externes en tots els àmbits de la gestió pública del nostre municipi: personal, contractació, subvencions, patronats de música i turisme, etc… La resposta de l’equip de govern va ser carregar contra tot i tothom. La supèrbia i l’orgull malentès els pot i enlloc d’acceptar les incidències com una oportunitat per millorar, en culpen a la resta del món i s’entesten a anar contra direcció, convençuts com estan de posseir la veritat absoluta en tots els àmbits de la vida. El dia (esperem que aviat) que se’ls acabi viure de la política, tenen un futur brillant com a tertulians…

També van presentar una ampliació pressupostària de tres milions i mig d’euros, carregada d’operacions de manteniment i obres bàsiques, que una gestió pressupostària nefasta que ja ve de vint anys enrere els obliga ara a disfressar d’inversions sostenibles allò que és més necessari pels habitants del municipi. Deixant de banda moltes coses que una majoria agrairíem, que anirien des de la FiM fins a les obres en les escoles municipals que han sofert una retallada important. Sap la gent que un cop liquidat l’exercici 2017 tenim més de 22 milions d’euros a la caixa?Quantes coses es podrien fer amb aquests diners si la gestió del pressupost hagués estat una altra? A quants veïns i veïnes es podria ajudar amb tot aquest dineral? La sort és que amb la nova llei en mà, no es podran gastar tots aquests diners en faraonadesni campanya electoral, i algun dia tindrem l’oportunitat de reconduir tot aquest desastre.

Ja per acabar, en l’àmbit de les mocions, VSeC en va plantejar tres de poca incidència municipal, a favor de grans causes amb les que ningú pot estar-hi en desacord (reclamar millores de les condicions laborals, la defensa dels drets humans i condemnar la repressió del poble palestí). Temes importants que ja voldríem poder solucionar des de Vila-seca però que escapen en molt a les nostres capacitats polítiques… fet que no qüestiona el nostre suport incondicional a diferència d’altres grups de l’oposició, que ho van utilitzar d’excusa de mal pagador per posar-se de perfil. I seguint el costum, el PSOE de Vila-seca va continuar amb la seva particular campanya contra la Generalitat de Catalunya, reclamant el desenvolupament  d’àmbits i accions que en gran mesura estan aturats per culpa del 155, ignorant la responsabilitat del seu partit en tot plegat.

Finalment nosaltres vam presentar dues mocions: una per impulsar la col·laboració amb les societats recreatives històriques del municipi, i que l’alcalde Josep Poblet va votar en contra perquè ell “ja ho havia fet anys enrere… no calia insistir i menys des del ple” i una altra per garantir la convivència política dels veïns i veïnes del municipi en l’espai públic i que l’alcalde va censurar, argumentant que el moment polític desaconsellava aquest debat perquè generaria més crispació. Sr. Poblet, el moment polític fa més necessari que mai aquest debat i l’únic que el desaconsella és el seu interès electoral! Paternalisme cap a la població, a la que tractem de menors incapaços de gestionar emocions o debatre sobre coses importants sense deixar-se portar per les mateixes.

Fins al mes vinent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *