Responsabilitat, en diuen

Així, amb aquell posat desmenjat, amb aquella cara d’estar avorrit d’haver de donar explicacions a persones que ni les entenen ni se les mereixen. Amb aquesta actitud el regidor Farriol va ser l’encarregat de rebatre la moció que va presentar el nostre grup per tal de reformar els topalls en les indemnitzacions que reben els regidors del consistori.
Abans d’entrar en matèria, però, volíem fer una apreciació ja que les actes que recullen les intervencions durant el plenari no són literals i es perden algunes coses pel camí (sort del vídeo!). Ja sabem que la formació del regidor Farriol és la química, és un home de ciències, i potser per això no domina el llenguatge com cal. No passa res. Però li volem fer notar que menyspreu i indiferència no són sinònims, ja que aquestes són les paraules que va utilitzar per definir allò que li provocava la nostra proposta (el primer qualificatiu ja no queda recollit en el redactat de l’acta que es va aixecar de la sessió).

Centrant-nos en el tema que ens ocupa, Decidim Vila-seca vam presentar una moció que pretenia regularitzar aquesta situació anòmala que afectava aquestes indemnitzacions. Per una banda, s’està incomplint la llei en fixar topalls diferenciats segons sigui regidor delegat o a l’oposició, tal i com va manifestar el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya en una comunicació dirigida a l’equip de govern el mes d’agost passat. No cal dir que es va fer cas omís al requeriment perquè aquí ens acollim a la normativa vigent sempre i quan ens sigui propícia, en cas contrari ens la saltem olímpicament i amb tota la xuleria. Com es pot llegir en el document presentat pel nostre grup per a la seva aprovació, no es pretenia abolir aquests topalls perquè tothom pogués cobrar el que volgués, sinó unificar-los i que tots els regidors tinguessin fixats els mateixos límits. No oblidem que el mecanisme existent per quantificar les retribucions per aquesta tasca es basa en l’assistència a plens i comissions, simplement això, sense tenir en compte la feina prèvia o la tasca que es desenvolupa durant les reunions.
Mostrant una gran preocupació pel neguit de la resta de regidors davant del fet que alguns temien trobar-se en una situació d’il·legalitat, el regidor portaveu del govern va manifestar la intenció d’eliminar aquests topalls. Ens alegrem que el sr. Farriol es preocupi tant per la felicitat dels que l’envolten.
Per altra banda, en la mateixa moció es demanava una reunió conjunta de tots els grups per estudiar un nou topall comú, sempre dins la sensatesa i tenint en compte tant que es tracta d’un servei públic i complementari a temps parcial a la vida laboral de cadascú com de la situació que viu la gran majoria de la ciutadania. No hem tingut ocasió d’arribar a aquest punt perquè es va desestimar la moció gràcies al vot contrari del grup municipal de CiU, però teníem una oferta dirigida a tots els grups de la qual se’n derivava un estalvi anual de 60.000 euros per aquest concepte.
Se’ns va acusar també d’haver intervingut dues vegades per aconseguir un augment d’aquestes indemnitzacions, el juliol de 2015 i mitjançant la moció presentada el març passat. Res més lluny de la realitat. Si ens remuntem una mica en la història, el mes de juliol passat van tenir lloc diverses reunions amb els portaveus dels diferents grups polítics amb representació al consistori per pactar, prèviament al ple del cartipàs, la fixació d’aquests topalls. Quan el més lògic seria haver fet una reunió conjunta amb tots els implicats, es va imposar el divideix i venceràs de tal manera que hi va haver una trobada amb cada portaveu de forma individual. Amb el pas del temps i gràcies al coneixement adquirit de la legislació durant aquests mesos, ja hem vist que l’únic que es buscava eren còmplices de la malifeta. El cas és que Decidim Vila-seca va ser el darrer grup a reunir-se amb el regidor Farriol i, en aquell punt, ja estava tot consensuat amb els altres grups. Ens explicava el portaveu de CiU que havien rebaixat les indemnitzacions de l’oposició i, com és lògic, tothom es va queixar. Sobretot tenint en compte que l’equip de govern havia augmentat les seves de 14.000 a 17.500 euros (un 25% d’augment d’una tacada!). Així mateix, davant les nostres reticències a tots aquests moviments, el sr. Farriol va manifestar la intenció del seu partit de no tocar les seves, tot i que la resta de grups podien fer el que volguessin.
Com veiem doncs, s’ha perdut una gran ocasió de reconduir les coses pel bon camí i per tornar a fer gala (de forma real) de la mà estesa que se’ns oferia el mes de juny de l’any passat (potser ja els queda molt lluny en el temps i no se’n recorden).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *