La necessitat de dormir i descansar és imprescindible en la vida del ésser humà, ja que la manca o la interrupció en el descans i la son influeix de manera negativa en la capacitat de concentració i de pensament i en la realització de les activitats bàsiques de la vida diària, al mateix temps que augmenta la irritabilitat, l’agressivitat i l’ansietat, a més de tots els efectes negatius que provoca a nivell fisiològic.
Això ho sabem tots, oi?
Però què passa quan aquesta necessitat està alterada o afecta a la gent gran i/o persones amb determinades patologies (com les demències) i/o a persones en fase final de vida?
Les persones amb demència (provocada per la malaltia d’Alzheimer, deteriorament cognitiu o altres afectacions) ja tenen un patró de la son alterat de per si. A mesura que avança aquesta demència, la son es veu més afectada i es desperten amb més facilitat.
Si a això li sumem altres afectacions que puguin presentar (dolor, infeccions, etc.), la poca qualitat del son que tenen encara es deteriora més. Els efectes negatius són molts (augment de la confusió, ansietat, agitació nocturna, etc.), però, al dia següent, els efectes de no haver pogut dormir i descansar de manera adequada persisteixen.
Què passa amb les persones que pateixen una malaltia i estan en fase final de vida? Sí, aquelles persones que presenten una malaltia terminal i necessiten cures pal·liatives?
Necessiten cures de benestar i confort, control del dolor i símptomes, tranquil·litat, silenci, suport i escolta dels professionals de la salut. Però no només els pacients, sinó també les seves famílies que estan al seu costat.
Tothom sap que per a poder conciliar la son hem de seguir unes pautes: intentar tenir un horari per anar a dormir, evitar o limitar el consum de cafeïna… Però el més important és controlar factors ambientals com la temperatura, els sorolls i la il·luminació.
Bé, doncs, com podem controlar aquests factors ambientals que provoca tenir el CUBIK situat al costat de la residència de la gent gran, on no només afecten a les persones grans sinó també als pacients en fase final de vida o pacients amb altres patologies que estan ingressats al sociosanitari per a recuperar-se o morir?
Sí, les festes són un cop l’any i el CUBIK dura tres nits. Hi haurà gent que pensarà que no és per tant, però sí que ho és. Ja hem vist els efectes negatius de no poder dormir i descansar. Ja sabem com afecta això a una persona sana i també com afecta a les persones malaltes.
Hem de ser capaços de ficar-nos a la pell dels altres. No mirem només el nostre propi melic i mirem per tots.
Amb això vull dir que el poble pot gaudir del CUBIK sense haver d’interferir en la salut dels que no en tenen. Organitzar-ho de manera reiterativa, any rere any, al mateix lloc, sabent els efectes negatius que provoca en aquestes persones és una falta d’empatia i de respecte cap a la gent gran i les persones malaltes i amb fase final de vida que hi resideixen i les seves famílies.
Si us plau, siguem persones!!!
Esperem que l’any vinent s’organitzi el CUBIK lluny de la residència. O potser tindrem un SANT TORNEM-HI???
